|
D'on prové el nom de Diabetis?
La primera referència escrita sobre la diabetis data aproximadament de l'any 1550 a.C. Fou Georg Ebers al 1862 qui va descobrir en una tomba de Tebes, a Egipte, un petit papirus que descrivia una malaltia caracteritzada per l'abundant eliminació d'orina i es recomanava com a tractament l'ús d'extractes de plantes.
Els metges indús, per altra banda, descriuen en llibres datats vers l'any 600 a.C. L'existència d'una malaltia que provoca set, pèrdua de pes molt ràpidament, pèrdua de força i l'orina que eliminaven els malalts deien que atreia les formigues degut al seu gust dolç.
Tot i conèixer els símptomes de la malaltia des de feia molt de temps, no va ser fins el segle II quan Areteo de capadòcia parla de "DIABETIS", que ve del grec "DIABAINEIN" que significa "TRAVESSAR". Ho va anomenar així per la rapidesa amb la qual el diabètic orina allò que beu.
Al segle XVII, Thomas Willis se li va acudir la idea de tastar l'orina d'un diabètic i va comprovar que tenia gust dolç. D'aquest fet en surt la paraula "MELLITUS" que significa "amb gust de mel".
Fins al segle passat no es va comprovar que l'elevació de glucèmia a la sang és la principal característica de la diabetis. Va ser llavors quan es va pensar que el pàncrees devia segregar una substància capaç de regular el metabolisme del sucre.
Aquesta substància, la INSULINA, fou descoberta el 1921 per dos joves científics anomenats Banting i Best. Gràcies a la insulina, milers de persones de tot el món han pogut portat una vida pràcticament normal.
|