• RÈGIM ALIMENTARI (DIETA):

  Al igual que qualsevol altra persona no diabètica, el tipus d’alimentació que s’ha de seguir ha de tenir aquests trets bàsics: alimentació sana, variada i equilibrada.

  Tenir un bon estat nutritiu:

  • Els aliments aporten les substàncies nutritives que l’organisme necessita per funcionar bé. En l’alimentació habitual s’han d’incloure aliments dels grups de: LÀCTICS, FARINACIS, ALIMENTS PROTEICS, LES VERDURES, LES FRUITES I ELS GREIXOS.

  • Aquests aliments s’haurien de prendre en quantitats necessàries per anar ben alimentat i mantenir un bon estat de salut.

  • Prevenir malalties lligades al consum excessiu de greixos (malalties cardiocirculatòries, augment del colesterol, obesitat).

  • Es recomana moderació en el consum de greixos perquè l’excés pot conduir a l’obesitat i a fer pujar els nivells de colesterol.

  • Ajudar a regular el nivell de sucre a la sang (glucèmia), junt amb la resta de tractaments de la diabetis (pastilles o insulina, exercici...).

  • Els aliments que contenen hidrats de carboni, anomenats també carbohidrats, glúcids, sucres, són aquells que cal controlar millor.

  • Aquests aliments, un cop realitzada la digestió, són transformats per l’organisme en glucosa. D’aquí bé la seva relació directa amb la glucèmia.

  Contenen hidrats de carboni:

  • EL SUCRE I ALIMENTS ENSUCRATS: S’han d’excloure de l’alimentació habitual pel seu alt contingut en hidrats de carboni i per la seva forma ràpida de passar a la sang.

  • ELS FARINACIS/LES FRUITES/ELS LÀCTICS: Aporten un alt contingut en hidrats de carboni. La quantitat a consumiren la dieta ha de ser controlada.

  • LES VERDURES-AMANIDES: Poden consumir-se de forma lliure, pel seu baix contingut en hidrats de carboni i per ser rics amb fibres.

  
  

• TRACTAMENT AMB INSULINA O ANTIDIABÈTICS ORALS (PASTILLES):

  El tractament d’elecció per la diabetis dependrà de les reserves d’insulina que la persona té i sobretot de l’edat d’inici de la malaltia.

  La diabetis de l’adult (DM2) es tracta, en principi, amb règim i exercici físic. Si amb aquestes mesures no s’aconsegueix un bon control, llavors es pot començar el tractament amb antidiabètics orals o amb insulina.

  Es coneix com antidiabètics orals els comprimits o càpsules utilitzades per fer baixar el nivell de sucre de la sang. N’existeixen els següents tipus: les Sulfanirees, que estimulen el pàncreas perquè alliberi la insulina i afavoreix la seva acció sobre els teixits; les Biguanides, que ajuden les cèl·lules de l’organisme a utilitzar la glucosa, fent que la poca insulina existent sigui més efectiva; i l’Acarbosa que alenteix el pas de les fècules i els sucres de l’aparell digestiu a la sang.

  En el diabètic jove (amb DM1) el tractament d’elecció serà la insulina. La Insulina és una hormona segregada pel pàncreas necessària per a la vida.

  En l’actualitat s’utilitzen insulines anomenades "humanes", que presenten una estructura químicament igual a la dels sers humans encara que no s’obtingui a partir d’ells.

  La insulina no és activa quan es pren per via oral, ja que es destrueix a l’estómac. Per això s’ha d’injectar.

  
  

• EXERCICI FÍSIC:

  L’exercici forma part del tractament de la diabetis ja que una activitat física adequada ajuda a controlar els nivells de glucosa en sang, afavoreix la pèrdua de pes, disminueixen els riscs de malalties cardiovasculars i aporta efectes psicològics positius.

  El millor exercici per a les persones amb diabetis és aquell que es practica regularment (cada dia i a la mateixa hora, si és possible), evitant els excessos.

  Cada persona pot triar el tipus d’exercici segons els seus gustos i preferències. Un exercici mal programat pot descontrolar la diabetis. I en el cas que hi hagi una decompensació de la diabetis (glucèmies superiors a 300 mg./dl, presència d’acetona) és totalment desaconsellat que es practiquin esports.

  
  

• EDUCACIÓ DIABETOLÒGICA:

  L’Educació Diabetològica forma part del tractament integral del pacient i constitueix una de les armes més eficaces per aconseguir una bona compensació i evitar complicacions.

  L’educació proporciona una vida activa i duradora com a conseqüència d’un bon control i et fa més independent i un eficient col·laborador del metge.

  No tant sols va dirigida a la persona diabètica sinó que també ha d’incloure els seus familiars i tota la gent que l’envolta.

Anterior | Tornar al Menú de la Diabetis | Següent