És important conèixer les possibles complicacions de la diabetis. Especialment perquè és més fàcil evitar-les que curar-les totalment un cop han aparegut.

Cal recordar que aquestes complicacions es poden evitar, o almenys atenuar, amb un bon autocontrol de la malaltia.

Complicacions Agudes:

• HIPOGLUCÈMIA:

  És un descens excessiu del nivell de glucosa de la sang (inferior a 60 mg/dl).

  Es manifesta, amb més o menys intensitat, amb mareig, desorientació, suor freda, tremolor, debilitat intensa, fins i tot convulsions i pèrdua de consciència.

  Un cop detectada la hipoglucèmia cal actuar de la següent manera:

  • Si es possible, realitzar un control de glucèmia capil·lar per assegurar que estem davant d’una hipoglucèmia.

  • Ingerir immediatament alguna beguda o aliment ric en hidrats de carboni d’absorció ràpida (suc, sucre...) esperar cinc minuts i repetir l’operació si encara es noten els símptomes.

  • En cas d’hipoglucèmia severa amb pèrdua de consciència cal injectar Glucagó (és una hormona que, com la insulina es fabrica al pàncreas). La seva principal propietat és augmentar els nivell de glucèmia en la sang, utilitzant els dipòsits de glucosa que existeixen al fetge.

  Les causes hipoglucèmia solen ser excés d’insulina o de medicament hipoglucemiant orals, alimentació insuficient -sobretot d’hidrats de carboni-, retards en la ingesta, activitat física excessiva o be la combinació d’aquest factors.

  
  

• CETOACIDOSI:

  És la manifestació clínica d’un excés de glucosa a la sang, amb la corresponent intensificació de la necessitat d’orinar i de beure per tal d’evitar la deshidratació.

  Al risc de deshidratació s’afegeix, si el tractament no és ràpid i eficaç, l’augment de cossos cetònics (que apareixen en l’orina) i la progressiva acidificació de la sang.

  El grau més intens d’aquesta complicació és el coma diabètic, que pot arribar a ser molt greu. La causa sol ser una deficient administració d’insulina, la presència d’una malaltia afegida (infecció, traumatisme, intervenció quirúrgica, etc.) i també una important transgressió dietètica.

En la majoria dels casos, aquestes lesions només es produeixen si el control glucèmic és deficient i durant molts anys. Per això cal tenir present que la millor manera de prevenir-les i, en el seu cas, controlar-les, consisteix en dur un bon autocontrol de la glucosa de la sang, per tal de fer-la el més semblant possible a la de les persones no diabètiques.

Anterior | Tornar al Menú de la Diabetis