El dia 23 de maig, una comissió de l’ADC, formada per Montserrat Soley i Jaume Oriell, presidenta de l'ADC i president de l'ADC de les Comarques Gironines, es va reunir amb el Director General de Salut Pública, el Dr. Antoni Plasència. A la reunió també hi van participar, la Dra. Carme Cabezas, Subdirectora de Salut Pública i la Dra. Conxa Castell.

Els quatre grans eixos sobre els que vam incidir i expressar les nostres postures són:

1. NENS AMB DIABETIS A L¹ESCOLA: Es va valorar el resultat de les xerrades informatives/formatives fetes a les escoles. La postura del Departament de Salut i de l’ADC són bastant coincidents pel fet que l’objectiu és la plena normalitat a l¹escolaritat dels nens i nenes en totes les activitats. Mentre els nens no siguin autosuficients en l’autocontrol de la seva diabetis, cal que les escoles s’hi impliquin més. Donat que hi ha un buit legal, qui té bastant a dir-hi es la Conselleria d’Educació. Salut es va comprometre a fer veure a Ensenyament que no hi ha cap motiu per a l’alarmisme. L’ADC presentarà les seves reivindicacions al Departament d’Educació.

2. DIABETIS I SOCIETAT: El Departament de Salut fa costat a la nostra proposta en el sentit que les persones amb diabetis poden fer qualsevol activitat laboral, sempre que estiguin ben compensades, i que com a mínim no hi hagi exclusions d’entrada (cas del Recurs tema Mossos d’Esquadra) i es pugui analitzar cas per cas la situació de cada persona

3. PRESTACIONS SANITÀRIES: Vam exposar que encara hi han queixes sobre el subministrament i distribució de tires reactives d’autocontrol. Hi ha situacions diferents (i per tant discriminatòries) segons els centres d¹atenció primària o zona del país. Se¹ns va dir que en prenien nota i que tenien esperança que amb la recepta electrònica --encara que no a curt termini-- es podia millorar molt la gestió. Es va reclamar que les llancetes per fer autoanàlisi entressin dintre del catàleg de prestacions de la sanitat pública. També es va incidir que cal clarificar el període de temps de recollida de material i que se¹ns tingui presents en les decisions de retallada de tires (els nostre socis no ho entenen i no han estan degudament informats)

4. MANCANCES I QUEIXES: Es va fer palès la problemàtica de la manca d’endocrinòlegs i la desaparició de la figura de l’educadora en diabetis, que per nosaltres caldria potenciar. Es va constatar que molts diabètics tipus 2 no se senten ben atesos. Se’ns diu que a molts metges d’atenció primària (davant la manca d’endocrinòlegs) se’ls està formant i quan es detecta un problema es deriva a atenció especialitzada. Fem notar que els podòlegs i les diplomades en dietètica i nutrició son imprescindibles en el tractament i prevenció de la malaltia, i que a d’altres CC.AA. ja estan funcionant. El Dr. Plasència va anunciar que sobre ambdues propostes s’hi està treballant i que pel que fa a la podologia està més avançat i serà un realitat ben aviat.